Histories de Cal Carne

La Maria, la dolça Maria , 
rosada com el sol que es pon entre la Torrota i Montserrat, 
cercava branquillons per animar  el foc de la llar, que començava  
a  fondre’s,   fumejant  i empastifant tota la casa d’aquella olor  de 
bosc cremat i llet acabada d’escalfar.

En Pere es cenyia la faixa i feia el primer traguinyol de vi del dia, 
estava amoïnat, les coses no anaven be .Tothom estava esvalotat, 
ell mateix  sentia com si quelcom el rossegues per dintre.Aquella 
sequera inacabable  malmetia tot el que volia sortir de la terra i el 
que en sortia no servia per a gaire cosa.A més, els primers brots 
de febre groga  ja s’havien endut  una família sencera d´Olesa.

Oda al vell Cingle

El Cingle dibuixava un somriure sorneguer retallat entre les pedres vermelloses que apareixien difuminades a través de la Vacarisana. Els seu escadusser pel, onejant al vent, era format llavors per un parell de minsos i joves pinets que li donaven una aparença innocent, gairebé ridícula, com un quinto acabat d’arribar a la caserna.

Als seus peus, el Castell, atrotinat i vell, rebia l’escalf de cuatre pagesos que cantaven una vella cançó carlina mentre batien al comunidor.

Pel caminet que pujava arran de la bassa, un gos petaner es gratava desesperat amb l’esperança de desfer-se de la comunitat de puces que pasturaven entre el seu pelam gris i brut. Més amunt s’entreveien les dones de Cal Carner que feinejaven aquell matí, atrafegades i impregnades de la fetor que desprenia el bestiar , esvalotat per la gana.

EL CASTELL DE VACARISSES

El pas dels anys ens va amagant poc a poc moments , records i situacions que amb el que ens proporciona l’escriptura, l’arqueologia i la pintura podem anar reconstruint.

Seria fantàstic que amb aquest avanç tecnològic del temps que vivim pugéssim arribar a fer una foto fixa de qualsevol moment determinat en el temps.

Això , de moment no és possible .

Donat que un dels llocs més emblemàtics de Vacarisses està en plena reforma,.El Castell, veiem que hi havia dins en un inventari de l’any 1539.

En aquesta època ens trobem els inicis del Bandolerisme Català que com diria Vicenç Vives,...”El Bandolerisme,es un estat d’esperit de la Catalunya muntanyenca del Cinc-cents .

Al nostre país regenta la Generalitat el 56 President, Jeroni de Requesens Rois de Liori, és Virrei Francisco de Borja i regna les Espanyes Carlos V.