Visca Barcelona

Visca Barcelona.......
El nostre benvolgut i honorable Ajuntament engega una campanya més , amb els calés que a tots ens costa tant arreplegar per arribar a final de mes.-(mira, m´ha sortit un rodolí)-.
Sembla que cal recordar a tothom que viu a Barcelona.En recordar-ho, es veu que la gent entra en un estat d´alegria histèrica i li agafen ganes de ballar, de riure e inclús de treure algún gegant o capgròs al carrer.

Entre els efectes detectats, la gent afectada ja no dorm mai més, s´enamora contínuament i troba tot el que necessita tant sols passejant per la Ciutat. S´estima a ella mateixa i va dient a crits:
Visca Barcelona...Visca Barcelona.

Bromes a part, amb la que està caient, la merda que hi ha pel carrer, els transports que no funcionen i els problemes que tots tenim.... no estem per aquestes collonades. I m´agradaria saber qui és el sabi que ha muntat tot això, perquè hi ha algú darrera de tot aquest tinglado que s´enfot de nosaltres .I ell es deu pensar que és molt modern, molt divertit, perquè ara tot ha de ser molt divertit.

Bé no segueixo perquè m´encenc .Quanta mamarachada que hem d´aguantar, com la frase que deia el meu avi:
"N´hi ha que mereixen un bon fart de llenya només llevar-se, i així ja van servits per si en fan alguna durant el dia"

ESQUERRA REPUBLICANA

EQUERRA REPUBLICANA ha tastat com molts partits el poder, la sensació d’estar entre els grans, el desgast i pressió que suposen els càrrecs , les diferències personals entre dirigents, lideratges etc. I, amb tot això el desgavell electoral que suposa no deixar clar als seus electors quin és el veritable sentit de la seva política, definir el seu Target electoral.

Tot això és humà, és el que havia de passar, és el que dona maduresa, és el donar un pas endavant i dos endarrere.

Ara cal que esculli que vol fer, cap on vol anar, o seguir la estratègia CONVERGENT de no definir mai el final del seu recorregut en l’autogovern i posicionar-se en un espai catalanista moderat amb un sostre electoral estable, o marcar una política més esquerrana i situar-se prop dels postulats del PSC. , partit que no té cap problema en engolir el seu electorat i estar sempre amenaçat per INICIATIVA quan recuperi també el seu lloc a l’espai més contestatari, ecologista i trencador que li pertoca.

Estar clar , al menys per a mi, que aquestes opcions són molt inestables i de molt poc recorregut.

Penso que la societat catalana és prou madura per acceptar un partit Independentista, Separatista, que convenci als electors de la necessitat de que Catalunya disposi en el futur d’un Estat propi Esquerra hauria de definir aquest target clarament i ser conseqüent amb l’objectiu final.

L’estat Espanyol acabarà acceptant la presència d’una formació així i conviurà amb ella, doncs és sols una opció una voluntat més en el mosaic d’entendre Espanya.

El poble català disposarà d’aquesta opció clara i definida i anirà incorporant-se a ella depenent de la feina que es faci per aconseguir aquest objectiu..Pensem que hi ha molta gent treballant en aquesta direcció en minúsculs grupuscles sense cap opció a decidir.

La decisió no és fàcil però entre no fer res i equivocar-se, potser val més equivocar-se.

CONTRACTES ELECTORALS

Cada cop que tenim eleccions , a molts en envaeix l’etern problema de si seguir el joc a formacions polítiques, que un cop escollides no compleixen les promeses recollides als seus programes electorals o abandonar el joc i apuntar-nos al cada cop més inflat gruix d´abstencionistes

El circuit és tancat , partits que quan no tenen responsabilitats ofereixen tot i més, i quan han d’assumir compromisos de govern van abandonant les ofertes fetes.Hom pot anar canviant de partit , però es un cercle viciós. Perquè el gran problema davant d’un incompliment electoral es que NO PASSA ABSOLUTAMENT RES.L´únic càstig que rebrà la formació política serà el de perdre vots en les properes eleccions, i el votant canviarà de partit i li tornarà a passar el mateix, i finalment, votarà amb desgana la formació menys dolenta o passarà a abstenir-se directament, i deixarà de participar en el sistema.

Per aturar aquesta dinàmica que poc a poc va dinamitant el sistema democràtic,penso que hauríem de passar dels Programes Electorals als Contractes electorals.

En un contracte, quan algú no l’acompleix, té una penalització concreta.Per exemple, una formació política defineix en el seu contracte electoral un seguit de actuacions concretes, mesurables, quantificables i determinades en el temps.Sí resulta guanyador i no acompleix aquest contracte , podria perfectament inhabilitar-se per tornar a presentar-se als comicis a tota la llista presentada e inclús pagar alguna mena de indemnització als ciutadans.

Aquest mètode hauria de implantar-se primerament a nivell municipal, on tot és més concret, anar polint-ne la forma i el procediment , per acabar utilitzant-lo a altres nivells administratius.

Estaria bé desterrar la immensitat de paraules buides que contenen els programes electorals com els Promocionarem, Impulsarem, Incrementarem, Ajudarem, i la llarga llista de sinònims buits que no comprometen a res.