BAIXADES D´AVIS
A Catalunya eran molts els racons de la nostra geografia on de temps ença podiem gaudir de les tradicionals Baixades d´avis .
Enguany i perdudes totes les referencies anteriors, només ens resta la darrera la gran Baixada d´avis de Fartallops, petit llogarret arraulit a les baumes més obagues del Cadí. En aquest encomiable i catalanísim indret, cada 18 d´octubre i escaient la data, enmig de l´enrrenou, provocat per la cel.lebració i gran festasa, en nom del patró del poble, hi trovarem l´ancestral espectacle. El potser per alguns desgradable i per d´altres quelcom clavat al més profund dels seus inexpugnables sentiments.La Baixada d´avis de Fartallops.
Que n´hem de dir de Fartallops, encara avui, en els moments més intensos de la cel.lebració, escoltem el crit mil.lenari de:...Tirem-los... i s´enlairen els funolls i la gent embogeig, i crida, alguns, en minúscules colles, cerquen racons boscosos per alleugir la bufeta. L´abundant ingestió de beguda, en aquests dies tant assenyalats, provoca inesperades miccions als veïns de tot el poble.
Fem una mica d´historia.L´arqueoleg Andreu Darnius i Llobeta, actual vice-rector de la
U.B.A i cap del departament d´historia necrologica antiga de Catalunya.Va esdevenir el primer professional , estudiant en aquelles dates, que s´interessà d´una forma especial per le Baixades d´avis de Fartallops.
En les seves inicials aproximacions sobre el terreny, descobrí, catalogà i documentà, tot el que sabem ara sobre les marques, o “llisques”, que deixaren en el decurs dels anys, els “cadirots”, o petites cadires fetes de fusta i corda, en que foren llençats pels tallants acantilats de les Cingleres, els primers avis de Fartallops.
Els Tallants, prodigiós conglomerat de rocam excel.lent. Disposat de manera que les escarpades arestes de la carena no deixen veure el petit riu Runyà, és , per la seva contundència, l´espadat més emblemàtic de la nostra terra.Allí, en un jorn primaveral de l´any1919, Darnius, molt jove, va conèixer, casualment, el darrer Lliscador de Fartallops.
L´Isidre Planas, conegut per “L`Isidret”, va exercir de Lliscador, com tota la seva familia al llarg de gairebé setanta anys.
El Lliscador és un element fonamental en la Baixada d´Avis.Normalment es trien persones minúscules, lleugeres, més aviat primes.No es recorden gairebé les primeres indumentàries dels primitius Lliscadors, hom parla que anaven tocats per una mena de barretina molt grossa, exagerada. Es plantaven a la Plaça del poble, enguany, això es fa a la petita esplanada que hi ha darrera l´Ajuntament, i Davant del “Bocamoll”, figura de la qual parlaré més endavant, esperaven a que aquest els comuniques les “Assignacions”.
Per explicar una mica tot aquest complex procediment, Darnius, en un dels capítols centrals del seu llibre, ens ho exposa molt entenedorament:...”Per compendre l´entramat d´aquest cermonial.(referint-se a les Baixades d´avis) Hom supossa que de les primeres i expontàneas Baixades d´avis, molt reduïdes en nombre, es va passar al llarg dels segles, a un ritus perfectament ordenat i reglamentat, que es diferènciava de les anarquiques baixades dels primers temps....(es més, els mes puristes no les consideren ni baixades, sinó senzilles “Tirades” sense cap mena de valor tradicional).Però continuem amb Darnius....”Les assignacions van fer-se, ja, desde els primers temps, seguint un patró que reflexava el nivell de poder, económic i social, de les families de Fartallops.
Cada assignació corresponia a un espai, variable, segons les époques, perfectament delimitat, al llarg de tot el sinuós escarpat, Cada porció de terreny, corresponia a una familia, una distribució, més ho menys semblant, als cementiris dels nostres dies.
Des de aquesta possició, cada casa llençava l´Avi d´una forma concreta i determinada, i cada familia posseia la seva forma de tirar, Era el secret més ben guardat de totes les cases de Fartallops.Hi havia, fa molt temps, persones que sabien perfectament de quina casa era cadasqú, només per la manera de tirar.
Parlant de les Assignacions, podem dir que causaren unes revoltes espectaculars en molts dels anys en que el repartiment d´aquestes, no satisfé a diferents sectors dels veïnatges.Com el fet de les Baixades era un esdeveniment conreat arreu dels pobles de la comarca, aquestes revoltes, adquiriren, en certs moments, unes dimensions considerables.
Coneixem La revolta “Grossa” o dels “Agossarats” inicialment encesa per Josep Donadeu Feixes conegut popularment com “Pixaneta”, sobrenom que li probé de la varietat de pí que hi ha a la comarca.
En Pixaneta va gaudir poc de la victoriosa ocupació de les valls dels Tallants En una de les diversions més arrelades en aquestes valls tant verdes, com era “La Pebrotada”, en Pixaneta va morir de les ferides produides per l´atac d´un porc negre dels pirineus. La Pebrotada consistia en encerclar un exemplar adult de porc negre dels Pirineus, especie gairebé desapareguda o detectada en rarísimes ocasions Un cop encerclat el porc es procedia a fer un petit foc molt aprop de l´animal, aquest, embogia, i feia uns rars moviments, possant-se dret en algunes ocasions, finalment i acabant aquest ball grotesc es mossegaba els collons i s´els menjava, acompanyat aquesta acció, d´un xiscle de porc esgarrifos Morint mentre rossegava les seves propies parts. Les autoritats van prohibir aquest macabre espectacle, imposant fortes múltes als infractors.
Segons sembla, i tornem a la mort d´ en “Pixaneta”, com explica Ana Maria Urbs, que ho escoltà a la seva besavia de conveses de la seva àvia, el porc negre anomenat també localment “Nyerus”va clavar la mirada a en “Pixaneta” des de que “La “Pebrotada” començà.Comenten que Josep Feixes, Amb fama reconeguda d´home rústec i poc amic de conversar, donà, sense cap mena de motiu, uns terribles cops de garrot al porcí sense cap mena de criteri, que l´animal, molt enfadat, va decidir eliminar-lo.
El porc negre sembla que té una mena de sensibilitats molt desenvolupades a diferència d´altres tipus de truja, per això de temps ençà ha esdevingut mític per aquests indrets..”Pixaneta”, desprès de l´explèndit fart de llenya que havia propinar a l´animal, va asseure´s sobre una pedra i va engolir grans quantitas de “Xirivit”, un aiguardent, molt fort, que s´el.labora a base de flors de Mataflorida barrejats amb romaní.Tot bebent, i es veu que ho feia sovint, solia partir anous amb la culata del seu pedrenyal, que duia sempre a la faixa.
Mentre les primeres gúspires del foc de la “Pebrotada” pujaven sinuoses cap al cel , el porc negre amb els ullls desencaixats va irrompre a correr i trencà de socarrel les fortes cordes i lligams de tota mena que el subjectaven , la bèstia, algú diu que amb un crit entre de porc i de persona, ès llança a sobre d´en”Pixaneta” i li esberlà tots els budells, aquell crit segons diuen, molts van atrevir-se assegurar que semblava dir fill de puta.
Darnius en una de les coneixences que va fer per la comarca, anar a topar amb un personatge altament pintorecsc, que conexia perfectament tots els costums i hàbits, gastronomics, culturals, socials i polítics dels pobladors d´aquells paratges.De joves, els fartallopins Ansiaven el moment de la Pebrotada.Després d´haver presenciat l´horrorosa mort del porc negre s´escuarterava la bèstia, i el cap era entregat al fadrí que s´havia distingit duran aquell any, per ser la persona més impresentable del poble. Hi havia families que posseien centenars de caps de porc, doncs havien estat uns impresentables generació rera generació.Hi ha per exemple “els merda”, respectada familia d´impresentables molt volguda pels seus desprecis i menyspreus constants vers els altres.
Els “Merda” participaren molt activament en la revolta “Grossa”, dos germans d´aquesta familia moriren en els enfrontaments, Cal merda arran d´aquests fets fou colgat de merda humana que la poblacio va anar acumulant en un camp proper. Un dels germans, “Fullaraca”, molt estupit, es diu que havia anat a missa amb el cap de porc, que ja li van entregar de molt jove.Mori prop de l´avenç
Esta tot pensat tot estudiat
A Catalunya eran molts els racons de la nostra geografia on de temps ença podiem gaudir de les tradicionals Baixades d´avis .
Enguany i perdudes totes les referencies anteriors, només ens resta la darrera la gran Baixada d´avis de Fartallops, petit llogarret arraulit a les baumes més obagues del Cadí. En aquest encomiable i catalanísim indret, cada 18 d´octubre i escaient la data, enmig de l´enrrenou, provocat per la cel.lebració i gran festasa, en nom del patró del poble, hi trovarem l´ancestral espectacle. El potser per alguns desgradable i per d´altres quelcom clavat al més profund dels seus inexpugnables sentiments.La Baixada d´avis de Fartallops.
Que n´hem de dir de Fartallops, encara avui, en els moments més intensos de la cel.lebració, escoltem el crit mil.lenari de:...Tirem-los... i s´enlairen els funolls i la gent embogeig, i crida, alguns, en minúscules colles, cerquen racons boscosos per alleugir la bufeta. L´abundant ingestió de beguda, en aquests dies tant assenyalats, provoca inesperades miccions als veïns de tot el poble.
Fem una mica d´historia.L´arqueoleg Andreu Darnius i Llobeta, actual vice-rector de la
U.B.A i cap del departament d´historia necrologica antiga de Catalunya.Va esdevenir el primer professional , estudiant en aquelles dates, que s´interessà d´una forma especial per le Baixades d´avis de Fartallops.
En les seves inicials aproximacions sobre el terreny, descobrí, catalogà i documentà, tot el que sabem ara sobre les marques, o “llisques”, que deixaren en el decurs dels anys, els “cadirots”, o petites cadires fetes de fusta i corda, en que foren llençats pels tallants acantilats de les Cingleres, els primers avis de Fartallops.
Els Tallants, prodigiós conglomerat de rocam excel.lent. Disposat de manera que les escarpades arestes de la carena no deixen veure el petit riu Runyà, és , per la seva contundència, l´espadat més emblemàtic de la nostra terra.Allí, en un jorn primaveral de l´any1919, Darnius, molt jove, va conèixer, casualment, el darrer Lliscador de Fartallops.
L´Isidre Planas, conegut per “L`Isidret”, va exercir de Lliscador, com tota la seva familia al llarg de gairebé setanta anys.
El Lliscador és un element fonamental en la Baixada d´Avis.Normalment es trien persones minúscules, lleugeres, més aviat primes.No es recorden gairebé les primeres indumentàries dels primitius Lliscadors, hom parla que anaven tocats per una mena de barretina molt grossa, exagerada. Es plantaven a la Plaça del poble, enguany, això es fa a la petita esplanada que hi ha darrera l´Ajuntament, i Davant del “Bocamoll”, figura de la qual parlaré més endavant, esperaven a que aquest els comuniques les “Assignacions”.
Per explicar una mica tot aquest complex procediment, Darnius, en un dels capítols centrals del seu llibre, ens ho exposa molt entenedorament:...”Per compendre l´entramat d´aquest cermonial.(referint-se a les Baixades d´avis) Hom supossa que de les primeres i expontàneas Baixades d´avis, molt reduïdes en nombre, es va passar al llarg dels segles, a un ritus perfectament ordenat i reglamentat, que es diferènciava de les anarquiques baixades dels primers temps....(es més, els mes puristes no les consideren ni baixades, sinó senzilles “Tirades” sense cap mena de valor tradicional).Però continuem amb Darnius....”Les assignacions van fer-se, ja, desde els primers temps, seguint un patró que reflexava el nivell de poder, económic i social, de les families de Fartallops.
Cada assignació corresponia a un espai, variable, segons les époques, perfectament delimitat, al llarg de tot el sinuós escarpat, Cada porció de terreny, corresponia a una familia, una distribució, més ho menys semblant, als cementiris dels nostres dies.
Des de aquesta possició, cada casa llençava l´Avi d´una forma concreta i determinada, i cada familia posseia la seva forma de tirar, Era el secret més ben guardat de totes les cases de Fartallops.Hi havia, fa molt temps, persones que sabien perfectament de quina casa era cadasqú, només per la manera de tirar.
Parlant de les Assignacions, podem dir que causaren unes revoltes espectaculars en molts dels anys en que el repartiment d´aquestes, no satisfé a diferents sectors dels veïnatges.Com el fet de les Baixades era un esdeveniment conreat arreu dels pobles de la comarca, aquestes revoltes, adquiriren, en certs moments, unes dimensions considerables.
Coneixem La revolta “Grossa” o dels “Agossarats” inicialment encesa per Josep Donadeu Feixes conegut popularment com “Pixaneta”, sobrenom que li probé de la varietat de pí que hi ha a la comarca.
En Pixaneta va gaudir poc de la victoriosa ocupació de les valls dels Tallants En una de les diversions més arrelades en aquestes valls tant verdes, com era “La Pebrotada”, en Pixaneta va morir de les ferides produides per l´atac d´un porc negre dels pirineus. La Pebrotada consistia en encerclar un exemplar adult de porc negre dels Pirineus, especie gairebé desapareguda o detectada en rarísimes ocasions Un cop encerclat el porc es procedia a fer un petit foc molt aprop de l´animal, aquest, embogia, i feia uns rars moviments, possant-se dret en algunes ocasions, finalment i acabant aquest ball grotesc es mossegaba els collons i s´els menjava, acompanyat aquesta acció, d´un xiscle de porc esgarrifos Morint mentre rossegava les seves propies parts. Les autoritats van prohibir aquest macabre espectacle, imposant fortes múltes als infractors.
Segons sembla, i tornem a la mort d´ en “Pixaneta”, com explica Ana Maria Urbs, que ho escoltà a la seva besavia de conveses de la seva àvia, el porc negre anomenat també localment “Nyerus”va clavar la mirada a en “Pixaneta” des de que “La “Pebrotada” començà.Comenten que Josep Feixes, Amb fama reconeguda d´home rústec i poc amic de conversar, donà, sense cap mena de motiu, uns terribles cops de garrot al porcí sense cap mena de criteri, que l´animal, molt enfadat, va decidir eliminar-lo.
El porc negre sembla que té una mena de sensibilitats molt desenvolupades a diferència d´altres tipus de truja, per això de temps ençà ha esdevingut mític per aquests indrets..”Pixaneta”, desprès de l´explèndit fart de llenya que havia propinar a l´animal, va asseure´s sobre una pedra i va engolir grans quantitas de “Xirivit”, un aiguardent, molt fort, que s´el.labora a base de flors de Mataflorida barrejats amb romaní.Tot bebent, i es veu que ho feia sovint, solia partir anous amb la culata del seu pedrenyal, que duia sempre a la faixa.
Mentre les primeres gúspires del foc de la “Pebrotada” pujaven sinuoses cap al cel , el porc negre amb els ullls desencaixats va irrompre a correr i trencà de socarrel les fortes cordes i lligams de tota mena que el subjectaven , la bèstia, algú diu que amb un crit entre de porc i de persona, ès llança a sobre d´en”Pixaneta” i li esberlà tots els budells, aquell crit segons diuen, molts van atrevir-se assegurar que semblava dir fill de puta.
Darnius en una de les coneixences que va fer per la comarca, anar a topar amb un personatge altament pintorecsc, que conexia perfectament tots els costums i hàbits, gastronomics, culturals, socials i polítics dels pobladors d´aquells paratges.De joves, els fartallopins Ansiaven el moment de la Pebrotada.Després d´haver presenciat l´horrorosa mort del porc negre s´escuarterava la bèstia, i el cap era entregat al fadrí que s´havia distingit duran aquell any, per ser la persona més impresentable del poble. Hi havia families que posseien centenars de caps de porc, doncs havien estat uns impresentables generació rera generació.Hi ha per exemple “els merda”, respectada familia d´impresentables molt volguda pels seus desprecis i menyspreus constants vers els altres.
Els “Merda” participaren molt activament en la revolta “Grossa”, dos germans d´aquesta familia moriren en els enfrontaments, Cal merda arran d´aquests fets fou colgat de merda humana que la poblacio va anar acumulant en un camp proper. Un dels germans, “Fullaraca”, molt estupit, es diu que havia anat a missa amb el cap de porc, que ja li van entregar de molt jove.Mori prop de l´avenç
Esta tot pensat tot estudiat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada