divendres, 9 d’abril de 2010

Histories de Cal Carne

La Maria, la dolça Maria , 
rosada com el sol que es pon entre la Torrota i Montserrat, 
cercava branquillons per animar  el foc de la llar, que començava  
a  fondre’s,   fumejant  i empastifant tota la casa d’aquella olor  de 
bosc cremat i llet acabada d’escalfar.
En Pere es cenyia la faixa i feia el primer traguinyol de vi del dia, 
estava amoïnat, les coses no anaven be .Tothom estava esvalotat, 
ell mateix  sentia com si quelcom el rossegues per dintre.Aquella 
sequera inacabable  malmetia tot el que volia sortir de la terra i el 
que en sortia no servia per a gaire cosa.A més, els primers brots 
de febre groga  ja s’havien endut  una família sencera d´Olesa.