divendres, 13 de juny de 2008

Oda al vell Cingle


El Cingle dibuixava un somriure sorneguer retallat entre les pedres vermelloses que apareixien difuminades a través de la Vacarisana. Els seu escadusser pel, onejant al vent, era format llavors per un parell de minsos i joves pinets que li donaven una aparença innocent, gairebé ridícula, com un quinto acabat d’arribar a la caserna.

Als seus peus, el Castell, atrotinat i vell, rebia l’escalf de cuatre pagesos que cantaven una vella cançó carlina mentre batien al comunidor.

Pel caminet que pujava arran de la bassa, un gos petaner es gratava desesperat amb l’esperança de desfer-se de la comunitat de puces que pasturaven entre el seu pelam gris i brut. Més amunt s’entreveien les dones de Cal Carner que feinejaven aquell matí, atrafegades i impregnades de la fetor que desprenia el bestiar , esvalotat per la gana.

dimecres, 11 de juny de 2008

Visca Barcelona


Visca Barcelona.......
El nostre benvolgut i honorable Ajuntament engega una campanya més , amb els calés que a tots ens costa tant arreplegar per arribar a final de mes.-(mira, m´ha sortit un rodolí)-.
Sembla que cal recordar a tothom que viu a Barcelona.En recordar-ho, es veu que la gent entra en un estat d´alegria histèrica i li agafen ganes de ballar, de riure e inclús de treure algún gegant o capgròs al carrer.

Entre els efectes detectats, la gent afectada ja no dorm mai més, s´enamora contínuament i troba tot el que necessita tant sols passejant per la Ciutat. S´estima a ella mateixa i va dient a crits:
Visca Barcelona...Visca Barcelona.

Bromes a part, amb la que està caient, la merda que hi ha pel carrer, els transports que no funcionen i els problemes que tots tenim.... no estem per aquestes collonades. I m´agradaria saber qui és el sabi que ha muntat tot això, perquè hi ha algú darrera de tot aquest tinglado que s´enfot de nosaltres .I ell es deu pensar que és molt modern, molt divertit, perquè ara tot ha de ser molt divertit.

Bé no segueixo perquè m´encenc .Quanta mamarachada que hem d´aguantar, com la frase que deia el meu avi:
"N´hi ha que mereixen un bon fart de llenya només llevar-se, i així ja van servits per si en fan alguna durant el dia"

divendres, 6 de juny de 2008

Carregar les piles a Tossa de mar

Tossa de Mar…mmm…A la costa brava hi ha molts llocs, però Tossa és a la primera divisió. Podríem dir que ho té tot.

Per començar… La mar, com no, amb la platja gran, i el meu lloc preferit: La banyera de ses dones. On podem entrar calmosament al líquid element tot sentint l’espetec de l’aigua a les roques. Després d’un bany reconfortant ens endinsarem pels carrers impecables de Tossa, ensumant les flaires gastronòmiques que regiren les cantonades dels fantàstics carrerons del poble, fent que el nostre estómac faci algunes flexions extres.

Abans de disposar-nos a fer un bon àpat, potser fora adequat un bany a la piscina, i si teniu mainada, no ho dubteu, us ho demanaran , però,com, no us he parlat del centre d’operacions, del lloc on estareu instal·lats.

Benvinguts als Apartaments Sa Calma .

El lloc ja es estratègic , és a la frontera on comença el frenètic centre amb el seu tràfec turístic, i el relax d’una zona on no hi arriba la onada dels passejants. Disposa d’una piscina fantàstica i unes tauletes on podrem fer un vermut per matar el cuc si la gana apreta..

Un cop refets , nets i polits , ens deixarem caure cap a mar, i sense adonar-nos arribarem a Cal Lluís, un bon lloc per menjar, conegut entre nosaltres com “Els simpàtics”, són d’aquella mena de gent que malgrat només hi vagis un cop a la vida, si al cap dels anys hi tornes, recordaran perfectament qui ets i et rebran amb un somriure sincer.A banda de que no et foten els cales doncs la rel.lació preu qualitat és molt bona i és perfecte per anar-hi amb canalla.

Un cop tips , podem fer un gelat tot adreçant-nos altre cop a l’apartament, per descobrir la calma a la que fa referència el seu nom.

Depenent de la dormida que vulguem fer, el que cal ara es llevar-nos , i adreçar-nos a la Vila Vella, veritable fortalesa medieval arran de Mar. Pujarem fins el Far i gaudirem dels carrerons empedrats, les formes sinuoses de les cases del recinte i les vistes del rocam que rep l’envestida de les onades. Potser mai més aneu a Poble Espanyol de Barcelona.

Si es fa de nit, tot passejant tenim la opció d’un sopar romàntic si aneu amb parella, A Can Paset .menjareu bé. Un cop fet això podem arrossegar-nos si encara tenim esma i anem sense nens a escoltar música en directe al Tahití.

Bé , no podem demanar més. Arribem als apartaments i caurem com sacs al llit, si el cos no demana res millor per fer. Escoltarem les gavines escridassar-se i entrarem en un son reconfortant.

Per cert , si penseu que pot ser interessant passar uns dies a aquesta espectacular Vila

us deixo un enllaç al bloc per llogar un apartament. Si aneu de part d’en Miliu us faran un bon tracte.

Deixeu un telèfon o un email per tal de contactar amb vosaltres.

Espavileu , que aviat estarà llogat

PER CONTACTAR CLIQUEU L´ENLLAÇ QUE HI HA A DALT DEL BLOC