dimarts, 18 de març de 2008

EL CASTELL DE VACARISSES

El pas dels anys ens va amagant poc a poc moments , records i situacions que amb el que ens proporciona l’escriptura, l’arqueologia i la pintura podem anar reconstruint.

Seria fantàstic que amb aquest avanç tecnològic del temps que vivim pugéssim arribar a fer una foto fixa de qualsevol moment determinat en el temps.

Això , de moment no és possible .

Donat que un dels llocs més emblemàtics de Vacarisses està en plena reforma,.El Castell, veiem que hi havia dins en un inventari de l’any 1539.


En aquesta època ens trobem els inicis del Bandolerisme Català que com diria Vicenç Vives,...”El Bandolerisme,es un estat d’esperit de la Catalunya muntanyenca del Cinc-cents .

Al nostre país regenta la Generalitat el 56 President, Jeroni de Requesens Rois de Liori, és Virrei Francisco de Borja i regna les Espanyes Carlos V.





dissabte, 15 de març de 2008

UN PINTOR, UNS RECORDS


Una de les coses que cada cop hem meravella més de Internet és la facilitat de trobar informació de qualsevol cosa que et passi pel cap.Quina obvietat no?Això es aplicable a saber de la vida d´algú de qui fa molt de temps no en saps res.Tothom fa coses, i les aranyes de la xarxa acaben per trobar-les

Avui, no se exactament com, he anat a espetegar a la web d’un pintor que hem porta records molt gratificants de la meva infància.Roca Bon. El recordo a les visites que feia a casa dels pares i en aquelles tardes de cafè amb llet i gal.letes una boira de converses sobre art, filosofia literatura copaven l’aire del menjador .A mi, en aquells moments hem venia tot això molt gros, potser jugava, observava, però quelcom m’indicava que existia un món on tot allò era important.Amb el temps descobreixes que aquell ambient et pigmenta d’una forma subtil i soterrada i que t’acompanya després tota la vida.

Roca Bon és un bon pintor, no perquè jo pugui jutjar ara la seva obra, que m’agrada, però no sóc un expert en art, però el que si puc dir es que és un home d’ofici, porta molts anys pintant i és d’aquells, segons paraules del meu pare que una mica si que hi entén, , dels que pateix a cada quadre, a cada pinzellada i és atrevit en la pintura.

Us deixo un enllaç per veure la seva obra , i ... bona sort Roca…

dimecres, 12 de març de 2008

ESQUERRA REPUBLICANA


EQUERRA REPUBLICANA ha tastat com molts partits el poder, la sensació d’estar entre els grans, el desgast i pressió que suposen els càrrecs , les diferències personals entre dirigents, lideratges etc. I, amb tot això el desgavell electoral que suposa no deixar clar als seus electors quin és el veritable sentit de la seva política, definir el seu Target electoral.

Tot això és humà, és el que havia de passar, és el que dona maduresa, és el donar un pas endavant i dos endarrere.

Ara cal que esculli que vol fer, cap on vol anar, o seguir la estratègia CONVERGENT de no definir mai el final del seu recorregut en l’autogovern i posicionar-se en un espai catalanista moderat amb un sostre electoral estable, o marcar una política més esquerrana i situar-se prop dels postulats del PSC. , partit que no té cap problema en engolir el seu electorat i estar sempre amenaçat per INICIATIVA quan recuperi també el seu lloc a l’espai més contestatari, ecologista i trencador que li pertoca.

Estar clar , al menys per a mi, que aquestes opcions són molt inestables i de molt poc recorregut.

Penso que la societat catalana és prou madura per acceptar un partit Independentista, Separatista, que convenci als electors de la necessitat de que Catalunya disposi en el futur d’un Estat propi Esquerra hauria de definir aquest target clarament i ser conseqüent amb l’objectiu final.

L’estat Espanyol acabarà acceptant la presència d’una formació així i conviurà amb ella, doncs és sols una opció una voluntat més en el mosaic d’entendre Espanya.

El poble català disposarà d’aquesta opció clara i definida i anirà incorporant-se a ella depenent de la feina que es faci per aconseguir aquest objectiu..Pensem que hi ha molta gent treballant en aquesta direcció en minúsculs grupuscles sense cap opció a decidir.

La decisió no és fàcil però entre no fer res i equivocar-se, potser val més equivocar-se.