A cavall del vent

El cavall corria a galop, suava i ja se li feia l’escuma blanca característica d’esgotament a la boca. Ell premia amb força les crins de l’ungulat, desafiant els canons de la època , portava, diguéssim un estil hípic absolutament salvatge.

Mentre discorria per aquells immensos prats irlandesos no podia deixar de pensaren que

Havia errat el tret, s’havia equivocat. Tot aquell llarg estiu d´insinuacions, de mirades còmplices, de frecs inesperats, de desitjos amagats i alhora exterioritzats amb poca traça, havien esdevingut un pou sense fons on mai s’hi atansava l’aigua.

Ella havia marxat. Si, potser un mal entes pensava ell. S´arrepentia d’aquella arrogància heretada de qui sap qui, ni com, d’aquell posat superb que en situacions extremadament delicades el feien fallar estrepitosament.       Llegir més

Miratge

Ella va percebre la seva presència. Havien suficients indicis que asseguraven que no s’equivocava.

Un suau perfum pertorbador, es filtrava per les escletxes de la porta que separava el rebedor de la sala.

Ella, asseguda al tamboret de la cuina,  intentava concentrar tota la capacitat auditiva de que disposava, per reconèixer el ronroneig d’aquella veu que dies enrere l’ havia captivat.

Com si es tractés d´una música que ja coneixia, la vibració llunyana d’aquell so, li produïa petites esgarrifances de plaer. Llegir mes

Cabaret, Liza Minelli

Una Canço de sempre, BON NADAL A TOTHOM

Saint Mere Eglise, The Longest Day

La nit del 5 al 6 de Juny de 1944, dues divisions de paracaigudistes aliats van eclipsar el cel de Normandia.

Aquest eixam de soldats va llançar-se darrera de les línies defensives nazis de la costa, per tal de tallar-los els reforços i el subministrament quan haguessin d’enfrontar-se al desembarcament aliat que s’iniciaria a la matinada.

Una de les divisions escollides fou la 82 Airbone Division americana, encarregada de controlar la rereguarda de la platja de Utah.

Dins d´aquesta operava el 505 PIR, Parachute infantery Regiment.

Els llançaments foren irregulars i alguns no molt precisos.

Un dels fets més impressionants 

                                                                                                        

                                                                                                       Llegir més

Macià va dir no

El dissabte 11 vaig fer una xerrada a Vacarisses sobre "Els Fets del 6 d´Octubre de 1934".
Mentre preparava l´exposició, rellegint texts i notes tornava a revisar l´activitat que F. Macià i la seva colla van fer abans i durant la Dictadura de Primo de Rivera.

Totes aquelles accions, cuatllarien finalment en el moviment d´Estat Català.
El referent d´Estat Català fou la lluita dels separatistes irlandesos, o sigui , la via de la insurrecció armada i va acompanyar Macià i els seus col·laboradors durant aquells anys de lluita i clandestinitat.Fets com la recollida de diners per sud-Amèrica, com feren els irlandesos als Estats Units i la formació i preparació d´un exèrcit nacional marcaren el camí.

Tot això va esvair-se un cop proclamada la República Catalana el 14 d´abril de 1931.Dies després de la proclama, Macià, sorprenentment i malgrat les pressions, renuncia al statu quo aconseguit.Acceptà la instauració de la Generalitat i la redacció d´un Estatut d´Autonomia.

Aquesta renuncia tant significativa que desmunta tots els desitjos i anhels passats a l´exili, és a dia d´avui un fet singular, quelcom poc clar i confús.

Diuen que l´avi va dir:-...Avui es el dia més trist de la meva vida...-.

Potser algun dia en treure´m l´aigua clara.

Una petita mostra del que havia d´ésser el germen del Exèrcit Català imaginat per Macià amb els cabals recollits a les Amèriques els anys 20


4.500 fusells a pessetes 125 cada un, amb els cartutxos corresponents.............................800.000
500 fusells metralladors a pessetes 500 c/u..........................................................................250.000
100 metralladores Hotchkinns i accesoris a pessetes 1.200 c/u...........................................200.000
Municions...............................................................................................................................3.000.000
Canons de 37 mm. i municions..............................................................................................750.000
Cavalls, transports, ultra el que fos requisionat, forns de campanya, conserves,..................500.000
farines, farratges etc.etc.
Material de comunucacions......................................................................................................100.000
Mobilització i concentració....................................................................................................1.600.000
Sanitat militar............................................................................................................................100.000
Política de guerra.....................................................................................................................250.000

Total previst...........................................................................................................................8.000.000

Rel.lació extreta del llibre "Macià la seva actuació a l´estranger" Volum 1 , Ramón Fabregat.

Oda al vell Cingle

El Cingle dibuixava un somriure sorneguer retallat entre les pedres vermelloses que apareixien difuminades a través de la Vacarisana. Els seu escadusser pel, onejant al vent, era format llavors per un parell de minsos i joves pinets que li donaven una aparença innocent, gairebé ridícula, com un quinto acabat d’arribar a la caserna.

Als seus peus, el Castell, atrotinat i vell, rebia l’escalf de cuatre pagesos que cantaven una vella cançó carlina mentre batien al comunidor.

Pel caminet que pujava arran de la bassa, un gos petaner es gratava desesperat amb l’esperança de desfer-se de la comunitat de puces que pasturaven entre el seu pelam gris i brut. Més amunt s’entreveien les dones de Cal Carner que feinejaven aquell matí, atrafegades i impregnades de la fetor que desprenia el bestiar , esvalotat per la gana.

Visca Barcelona

Visca Barcelona.......
El nostre benvolgut i honorable Ajuntament engega una campanya més , amb els calés que a tots ens costa tant arreplegar per arribar a final de mes.-(mira, m´ha sortit un rodolí)-.
Sembla que cal recordar a tothom que viu a Barcelona.En recordar-ho, es veu que la gent entra en un estat d´alegria histèrica i li agafen ganes de ballar, de riure e inclús de treure algún gegant o capgròs al carrer.

Entre els efectes detectats, la gent afectada ja no dorm mai més, s´enamora contínuament i troba tot el que necessita tant sols passejant per la Ciutat. S´estima a ella mateixa i va dient a crits:
Visca Barcelona...Visca Barcelona.

Bromes a part, amb la que està caient, la merda que hi ha pel carrer, els transports que no funcionen i els problemes que tots tenim.... no estem per aquestes collonades. I m´agradaria saber qui és el sabi que ha muntat tot això, perquè hi ha algú darrera de tot aquest tinglado que s´enfot de nosaltres .I ell es deu pensar que és molt modern, molt divertit, perquè ara tot ha de ser molt divertit.

Bé no segueixo perquè m´encenc .Quanta mamarachada que hem d´aguantar, com la frase que deia el meu avi:
"N´hi ha que mereixen un bon fart de llenya només llevar-se, i així ja van servits per si en fan alguna durant el dia"

Carregar les piles a Tossa de mar

Tossa de Mar…mmm…A la costa brava hi ha molts llocs, però Tossa és a la primera divisió. Podríem dir que ho té tot.

Per començar… La mar, com no, amb la platja gran, i el meu lloc preferit: La banyera de ses dones. On podem entrar calmosament al líquid element tot sentint l’espetec de l’aigua a les roques. Després d’un bany reconfortant ens endinsarem pels carrers impecables de Tossa, ensumant les flaires gastronòmiques que regiren les cantonades dels fantàstics carrerons del poble, fent que el nostre estómac faci algunes flexions extres.

Abans de disposar-nos a fer un bon àpat, potser fora adequat un bany a la piscina, i si teniu mainada, no ho dubteu, us ho demanaran , però,com, no us he parlat del centre d’operacions, del lloc on estareu instal·lats.

Benvinguts als Apartaments Sa Calma .

El lloc ja es estratègic , és a la frontera on comença el frenètic centre amb el seu tràfec turístic, i el relax d’una zona on no hi arriba la onada dels passejants. Disposa d’una piscina fantàstica i unes tauletes on podrem fer un vermut per matar el cuc si la gana apreta..

Un cop refets , nets i polits , ens deixarem caure cap a mar, i sense adonar-nos arribarem a Cal Lluís, un bon lloc per menjar, conegut entre nosaltres com “Els simpàtics”, són d’aquella mena de gent que malgrat només hi vagis un cop a la vida, si al cap dels anys hi tornes, recordaran perfectament qui ets i et rebran amb un somriure sincer.A banda de que no et foten els cales doncs la rel.lació preu qualitat és molt bona i és perfecte per anar-hi amb canalla.

Un cop tips , podem fer un gelat tot adreçant-nos altre cop a l’apartament, per descobrir la calma a la que fa referència el seu nom.

Depenent de la dormida que vulguem fer, el que cal ara es llevar-nos , i adreçar-nos a la Vila Vella, veritable fortalesa medieval arran de Mar. Pujarem fins el Far i gaudirem dels carrerons empedrats, les formes sinuoses de les cases del recinte i les vistes del rocam que rep l’envestida de les onades. Potser mai més aneu a Poble Espanyol de Barcelona.

Si es fa de nit, tot passejant tenim la opció d’un sopar romàntic si aneu amb parella, A Can Paset .menjareu bé. Un cop fet això podem arrossegar-nos si encara tenim esma i anem sense nens a escoltar música en directe al Tahití.

Bé , no podem demanar més. Arribem als apartaments i caurem com sacs al llit, si el cos no demana res millor per fer. Escoltarem les gavines escridassar-se i entrarem en un son reconfortant.

Per cert , si penseu que pot ser interessant passar uns dies a aquesta espectacular Vila

us deixo un enllaç al bloc per llogar un apartament. Si aneu de part d’en Miliu us faran un bon tracte.

Deixeu un telèfon o un email per tal de contactar amb vosaltres.

Espavileu , que aviat estarà llogat

PER CONTACTAR CLIQUEU L´ENLLAÇ QUE HI HA A DALT DEL BLOC