EQUERRA REPUBLICANA ha tastat com molts partits el poder, la sensació d’estar entre els grans, el desgast i pressió que suposen els càrrecs , les diferències personals entre dirigents, lideratges etc. I, amb tot això el desgavell electoral que suposa no deixar clar als seus electors quin és el veritable sentit de la seva política, definir el seu Target electoral.
Tot això és humà, és el que havia de passar, és el que dona maduresa, és el donar un pas endavant i dos endarrere.
Ara cal que esculli que vol fer, cap on vol anar, o seguir la estratègia CONVERGENT de no definir mai el final del seu recorregut en l’autogovern i posicionar-se en un espai catalanista moderat amb un sostre electoral estable, o marcar una política més esquerrana i situar-se prop dels postulats del PSC. , partit que no té cap problema en engolir el seu electorat i estar sempre amenaçat per INICIATIVA quan recuperi també el seu lloc a l’espai més contestatari, ecologista i trencador que li pertoca.
Estar clar , al menys per a mi, que aquestes opcions són molt inestables i de molt poc recorregut.
Penso que la societat catalana és prou madura per acceptar un partit Independentista, Separatista, que convenci als electors de la necessitat de que Catalunya disposi en el futur d’un Estat propi Esquerra hauria de definir aquest target clarament i ser conseqüent amb l’objectiu final.
L’estat Espanyol acabarà acceptant la presència d’una formació així i conviurà amb ella, doncs és sols una opció una voluntat més en el mosaic d’entendre Espanya.
El poble català disposarà d’aquesta opció clara i definida i anirà incorporant-se a ella depenent de la feina que es faci per aconseguir aquest objectiu..Pensem que hi ha molta gent treballant en aquesta direcció en minúsculs grupuscles sense cap opció a decidir.
La decisió no és fàcil però entre no fer res i equivocar-se, potser val més equivocar-se.
