divendres, 13 de juny de 2008

Oda al vell Cingle


El Cingle dibuixava un somriure sorneguer retallat entre les pedres vermelloses que apareixien difuminades a través de la Vacarisana. Els seu escadusser pel, onejant al vent, era format llavors per un parell de minsos i joves pinets que li donaven una aparença innocent, gairebé ridícula, com un quinto acabat d’arribar a la caserna.

Als seus peus, el Castell, atrotinat i vell, rebia l’escalf de cuatre pagesos que cantaven una vella cançó carlina mentre batien al comunidor.

Pel caminet que pujava arran de la bassa, un gos petaner es gratava desesperat amb l’esperança de desfer-se de la comunitat de puces que pasturaven entre el seu pelam gris i brut. Més amunt s’entreveien les dones de Cal Carner que feinejaven aquell matí, atrafegades i impregnades de la fetor que desprenia el bestiar , esvalotat per la gana.

4 comentaris:

lotto results ha dit...

Ive read this topic for some blogs. But I think this is more informative.

gambling game lottery ha dit...

This is a nice blog. I like it!

philippine lotto ha dit...

The nice thing with this blog is, its very awsome when it comes to there topic.

sònia ha dit...

q bonic ;-)
petunets,
sònia