Miratge

Ella va percebre la seva presència. Havien suficients indicis que asseguraven que no s’equivocava.

Un suau perfum pertorbador, es filtrava per les escletxes de la porta que separava el rebedor de la sala.

Ella, asseguda al tamboret de la cuina,  intentava concentrar tota la capacitat auditiva de que disposava, per reconèixer el ronroneig d’aquella veu que dies enrere l’ havia captivat.

Com si es tractés d´una música que ja coneixia, la vibració llunyana d’aquell so, li produïa petites esgarrifances de plaer. Ell parlava a intervals curts amb la seva mare en aquell estret rebedor ple de fotografies familiars; però feia estona que la conversa ja no li despertava cap interès, ara, nomes es concentrava en una fotografia recent d´ella,  que jeia recolzada  a la calaixera centenària, d’aquell estrany casalot.

 Ell volia gravar mentalment tots els seus gestos, per després,  imaginar-los i recordar.

Va aturar-se en els seus llavis. No eren especialment carnosos i tampoc gaudien d’una gran voluptuositat, però els trobava forts i apassionats.

El cabell curt, tallat a la “garçon”, donava un aire de seguretat i força a la seva anatomia, de dona decidida i atrevida. Quelcom de dona romana pastada de bellesa clàssica.

Un fort so d’alarma va tallar totes aquelles imatges mentals. El telèfon sonava.

 Ella: a la cuina,  retornant també d’un estat de profunda captivació, va patir un gran ensurt. Estava com drogada, segrestada per  aquella veu perfumada que cada cop era més lluny.

De cop,  tot va desfer-se ràpidament.  La porta del carrer s’obrí i es tancà en pocs segons de diferència, i en breus instants, la mare va aparèixer a la cuina. 

Ella,  sense adonar-se, havia trencat, amb la seva mà esquerra, un cigarret que mai sabria d´on va sortir. Ell baixant l’escala a poc a poc , i fixant-se  en els esgrafiats malmesos de les parets gastades, va notar que a la seva ma humida hi apareixia una destroçada cigarreta de la que no en sabia la procedència.

Nota: Detall del llibre imaginari..."Sensacions"