Mancaven 3 minuts per les tres.L´Avi era estricte amb els horaris, estàvem contents de gaudir encara d’una engruna de temps per iniciar l’ordinador perquè feia dies que anava una mica lent.Tots vam entrar al bany i frissàvem per arrencar , novament, el Human Winzipper, Un aparell que feia que la nostra forma humana és reduís fins al extrem de convertir-la en petits bytes d¨informació:
Somrients, ens miràvem i ens agradava veure com els nostres cossos eren reduïts per aquell enigmàtic feix de llum.
Al cap d’uns segons, i després de sentir un fort regust amargant que et deixava la gola una mica seca, Apareixíem com a fitxers adjunts al panell multicolor del Biomail, amb un nou aspecte de Megas humanes. Sabíem que la primera part del procés havia estat un éxit.El viatge per la xarxa, era tant ràpid que no ens en adonàvem de res.
A les dues i cinquanta set minuts apareixíem a la safata d’entrada del Computer de l’avia.
El procés de tornar-nos altre cop en figures humanes no era difícil, segons la garantia del software, no es produïen pèrdues ni efectes secundaris.
Tal dit, tal fet, a les tres de la tarda seiem a taula un cop descomprimits, degustant aquella vedella amb suc tant gustosa i el.laborada.
Altre cop, aquells descendents dels primers xicots de Google ho havien aconseguit, podíem viatjar per Email.
1 comentari:
ei!! Molt bo!!!!
petons,
sònia
Publica un comentari a l'entrada