Abraham Lincoln Brigade

La Guerra Civil Espanyola és com una píndola on esclataren totes les energies acumulades durant anys, lluites socials, postures polítiques, religió, etc.

Fou com aquell aperitiu carregat que ja et deixa emboirat al migdia i fa que entris al dinar amb un estat d’alerta per no acabar malament. El dinar fou la Segona Guerra Mundial.

Dic tot això perquè aquella Guerra segueix esquitxant històries arreu, malgrat aquells que diuen que s’ha d’oblidar, per no obrir ferides. Tots sabem que les ferides s’han d’obrir per desinfectar-les, i una ferida mal tancada sempre té el risc de generar complicacions.

Voldria fer esment d’un nou fet que rememora la dimensió Internacional del conflicte.

El passat 30 de Març, a San Francisco va inaugurar-se un monument als més de 3.000 Americans que lluitaren voluntàriament al costat de la República en l’anomenada Abraham Lincoln Brigade.

L’associació de veterans d’aquesta Brigada fa una tasca encomiable perquè aquest acte de solidaritat en defensa de la democràcia i la llibertat que van fer els americans sense cap vincle amb Espanya , arribi a les noves generacions. Travessar l´Atlàntic sense cap mena d’obligació, només guiat per un afany de preservar valors e ideals són actes que no solen prodigar-se.

Malgrat tot l’esforç d’aquests ciutadans, el seu govern no va estar a l’alçada i un cop acabada la Segona Guerra Mundial va deixar que Franco consolides el seu nou estat, Fruit d’una rebel·lió feixista contra la democràcia.

Deixo aquí el vídeo de L’acte de Inauguració del monument

¿QUEDEM?

Quedar es sempre una aventura.Potser ara, amb el control permanent dels mòbils la cosa ha canviat força, de segur que li ha tret encant.Tots hem quedat a un lloc i a una hora.Sempre m’agrada’t més quedar al carrer.Davant de tal lloc, a les escales de…

Sembla que així un esta més en posició d’esperar, no pas com a dins d’algun lloc on ja es té la sensació d’haver arribat.

La espera, abans del mòbil era més emocionant, potser s’havia quedat la darrera vegada que t’havies vist, o en una trucada que desde que s’havia fet podien haver succeït moltes coses.

Ara podem resseguir el recorregut en temps real de qui esperem.-Tot just estic baixant per les escales-.Ara giro la cantonada.-Ja et veig.-

Abans et quedava el dubte, -Si que es retrasa.-Potser no va quedar clar que era a les vuit.-I havia el risc remot de quedar-te plantat.

Es amargament dolç comprovar com el rellotge va poc a poc i els minuts no passen quan el desig és gran.I escrutar les cares de la gent esperant que aparegui d’un moment a l’altre la que tu ansiosament esperes.Veure com ve atrafegada la persona que arriba tard i sentir aquella sensació de..Ja es aquí…, l’angoixa ha acabat, però ha estat emocionant la espera .