dijous, 8 de maig del 2008

¿QUEDEM?


Quedar es sempre una aventura.Potser ara, amb el control permanent dels mòbils la cosa ha canviat força, de segur que li ha tret encant.Tots hem quedat a un lloc i a una hora.Sempre m’agrada’t més quedar al carrer.Davant de tal lloc, a les escales de…

Sembla que així un esta més en posició d’esperar, no pas com a dins d’algun lloc on ja es té la sensació d’haver arribat.

La espera, abans del mòbil era més emocionant, potser s’havia quedat la darrera vegada que t’havies vist, o en una trucada que desde que s’havia fet podien haver succeït moltes coses.

Ara podem resseguir el recorregut en temps real de qui esperem.-Tot just estic baixant per les escales-.Ara giro la cantonada.-Ja et veig.-

Abans et quedava el dubte, -Si que es retrasa.-Potser no va quedar clar que era a les vuit.-I havia el risc remot de quedar-te plantat.

Es amargament dolç comprovar com el rellotge va poc a poc i els minuts no passen quan el desig és gran.I escrutar les cares de la gent esperant que aparegui d’un moment a l’altre la que tu ansiosament esperes.Veure com ve atrafegada la persona que arriba tard i sentir aquella sensació de..Ja es aquí…, l’angoixa ha acabat, però ha estat emocionant la espera .

1 comentari:

sònia ha dit...

ei,
M'agrada molt això que has escrit!! ostres, o em poso les piles o ja no podré tenir la categoria de "l'escriptora" de la familia ;-)

molts petons!!!
sònia